El Poblenou com avui en dia el coneixem va començar a néixer  entre els segles XII i XIII ja que, al ser una zona humida pantanosa (típica de les àrees pròximes als desembocadura dels rius com el Besòs) es va començar a utilitzar per a pastures per al bestiar predestinades a proveir a tota Barcelona; aquest fet va donar lloc a la construcció de masies (com Can Canals o El Taulat d’en Llimona) però aquest període només va durar fins al segle XVIII on es va construir la Casa de la Quarentena, es va instal•lar el primer cementiri defora les muralles i el més important, van aparèixer les fàbriques d’indianes que provocà el començament del creixement demogràfic.

Al estar tan adjacent a Barcelona, tenir un baix cost dels aliments i dels terrenys i el fàcil abast i pletòrica de l’aigua, la industrialització no va trigar gaire a sorgir al Poblenou provocant grans canvis: gran increment del poblament humà causat per la necessitat de molta mà d'obra per a totes les indústries construïdes (amb força mecanització com el vapor), el passeig del cementiri (1839, on els industrials ven veure molt factible una gran expansió) esdevingué la zona de confluència del naixement del ferrocarril (1848; la recta de Mataró que travessa les parcel•les de la platja del Poblenou; el primer a tot Espanya), creixement dels habitatges per la construcció de fàbriques, creació de magatzems de dipòsit, va esdevenir la capital de la part moderna de la indústria farinera espanyola (XIX, per la proximitat del port i la quantitat de trams industrials) però les indústries que destacaven eren les tèxtils, les adobaries, el químic i el de l’alimentació tot hi haver-hi també petits tallers i fàbriques mitjanes; amb aquesta industrialització es van construir humils habitatges (mal aixecats i antihigièniques, la qual cosa va fer que les epidèmies s’intensifiquessin i provocaren moltes morts), falta d’enllumenat de gas als carrers, creació de dipòsits de latrines i pous negres, contaminació per part de les xemeneies de les fàbriques, manca de lleis contra el llançament de les deixalles, difícil convivència dels habitatges de les persones amb fàbriques, condicions laborals inestables (baix salari, treballaven infants, llargues jornades de treball, sense jubilació i sense ajuts per malalties,  menjar insuficient, falta d’higiene) per això al 1870 els obrers varen començar a participar en les associacions de treballadors i als ateneus obrers; van sorgir moltes entitats i Poblenou fou un barri clau per a Barcelona caracteritzat per la seva activa vida política, sindical i industrial, finalment a la dècada dels 70 es van començar les demandes per una vida més digna per a tots aquells que vivien al barri (creació de l’associació de veïns del poble nou, 1969; campanyes diverses, denúncia de fums, recuperació de la platja convertida en un abocador, crida per a millores d’hàbitat, arribada de la democràcia, etc).

Amb tot això, el Poblenou ha viscut èpoques més bones que altres però sempre amb una gran importància en la industrialització i el creixement demogràfic, social, polític i econòmic.